Els mAtRiMoNiS De CoNvEnIéNcIa!!!

Perqué casr-se?Perqué per diners?Sense estimar?
Jo realment no entenc com cap persona ha pogut canviar l'amor per fortuna i or.I per quan deixen els sentiments?Per després de la vida?O els oblidem per sempre més?
No entenc la postura d'aquells pares ,que només sel's illumina els ulls quan veuen beneficis,quan treuen partit.
I les seves filles?No han de sentir?.La mal casada...ja ni parlem d'ella..Una noia que ni té la seva familia per enreonar,que només te dret a escoltar ordres.I les seves llibertats on estan?Li han tallat les ales que la fan volar alt.Les ales del amor.
Mai se sap,o mai s'explica el que va passar després,peró jo crec que aquestes poden pendre dues decisions.Creure que algun dia acavaran acceptant-ho i estimant al'altre,o amagar-se derrera d'una máscara i guardar els sentiments com si no tinguéssin res a dir ni res a fer.
I

LA VERGONYA!!!

La vergonya...la vergonya és un sentiment juganer,tant juganer que de vegades juga males pasades i ens quedem amb un pam de nasos.
Jo crec que és un sentiment molt humà,ja que ningú pot estar tan segur de si mateix per no sentir-ne mai de vergonya .Et pot jugar males pasades o de vegades et pot salvar de situacions compromeses.
Pe'l meu punt de vista crec que amb la vergonya no pots anar a parar a en lloc,ja que no permet pendre l'iniciativa.
I en l'amor és molt traicionera,ja que si apareix la vergonya no hi ha sinceritat,ni confiança entre les dues persones.

ElS TrObAdOrS

Ausiàs de Vilafranca era un gentil home que es pasava tots els dias escrivint cançons i históries d'amor,peró el problema és que no anaven adreçades a cap noia en concret.Des de molt petit havia desitjat poder entregar tot aquell replec d'escrits a algú especial.
Ausiàs era un home humil que treballava en el castell de la jove princesa del poble.
Un bon dia es va aixecar i va preparar l'esmorzar a la princesa,peró al entrar a l'habitació de la princesa se'n va adonar que la princesa havia rebut companyia.Era una preciosa dama amb uns ulls molt negres i cabells molt llargs,Ausiàs es va quedar boca badat,peró va continuar fent el seu treball.
Dia rere dia Ausiàs es va anar enamorant d'aquesta noia.Era la dona que sempre havia somniat tenir i poder entregar-li les seves cançons d'amor.
Al dia seguent Ausiàs va arribar al castell,i es vs sorprendre ja que el castell estava replet de gent d'alt estàndard,Ausiàs es va dirigir al jardí i es va trobar a la noia a un alt altar esperant-lo,va córrer amb totes les seves forçes,peró avans de que pogués arrivar un home ben plantat el va empentar i va pujar a aquell enorme escenari.
Ausiàs tirat al terre va escoltar com continuava la ceremonia,havia perdut l'amor de vista i ni tan sols li havia entregat les cançons.

A la classe de literatura

El divendres 30 de septembre vem fer classe de literatura i el Ricard (el professor) només entrar a la classe es va possar a copiar a la pissarra uns fragments del llibre d'amic e amat de Ramon LLull.Al acavar la classe ens va posar uns deures i era que teniem que o bé comentar aquests tres fragments o fer una breu biografia de Llull.
Jo comentaré un dels fragments que em va cridar més la atenció:

295.-Foll,digues:què és amor?Respós que amor és aquella cosa que los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat.E és qüestió a qual és pus prop amor o llibertat,o a servitud.

Comentari:Jo crec que aixó no es cert del tot segons la meva opinió,ja que crec que l'amor,si és amor afecta igual a tothom,ja que no té re que veure amb els estaments ,ni amb els privilegis.

JO

Em dic Ana Benitez tinc 15 anys i visc a Sant Boi de LLobregat.
Vaig a l'escola Isabel de Villena desde que tenia 4 anys encara que marxaré aquest any a l'escola Industrial a fer batxillerat social o humanistic(encara no ho tinc molt clar).
M'agrada molt jugar a voley,i m'agrada tot tipus de música menys la música classica.